Grisú
Grisú, la tragèdia de Fígols
Una història desconeguda pel gran públic, una emotiva reparació per les víctimes
Cinquanta anys després de l’accident de Fígols, el més greu de la mineria moderna a l’estat espanyol, les incògnites sobre la tragèdia continuen obertes.
Una recerca periodística inèdita
Un investigació sobre una història d’impacte del passat, per resoldre’n les incògnites pendents.
La mort de 30 miners a la mina de la Consolació, a Fígols el 1975 va quedar com un accident inevitable, sense responsables. La fi de la dictadura va provocar l’ocultació del cas i la revictimització dels familiars afectats per la desgràcia. 50 anys després aquest documental segueix els fills de les víctimes que emprenen un viatge per investigar què va passar realment en aquell accident i qui en van ser el responsable. En el seu periple remenaran arxius, revisitaran localitzacions i s’entrevistaran amb els protagonistes de la història.
La història en prime time
Produir un contingut audiovisual històric per a horari de màxima audiència
“Grisú, la tragèdia de Fígols” s’havia d’emetre al programa Sense Ficció de TV3, en horari de màxima audiència. Tot un repte per un tema històric. Per això vem plantejar la producció amb els elements que ens asseguraven arribar al gran públic: emoció amb les històries personals inèdites, tensió narrativa amb la recerca dels culpables i tractament audiovisual àgil i divers combinant seqüències en moviment, entrevistes, arxiu i animació. I així el dia de l’emissió va obtenir un dels millors ratings d’un documental del Sense Ficció, amb un 15,2% de share i 270.000 espectadors.
Una reparació necessària
50 anys després un emotiu acte de reparació
El documental no només va tenir una gran audiència el dia de la seva emissió sinó que prèviament també va servir per fer un acte de reconeixement i reparació a les víctimes i familiars d’aquestes, que feia 50 anys que esperaven un acte com aquest. Així el dia 7 d’octubre, a Sant Corneli, ben a prop de la mina on van ocórrer els fets, es va fer una estrena molt emotiva del documental, per a 300 persones, que va servir per reunir per primera vegada tots els familiars de les víctimes i gent de la comarca del Berguedà, i fer un homenatge públic als trenta miners morts i els seus familiars.
